La bruixa

La bruixa és la tercera part de la triple dona.

Baba Yaga és un dels personatges trascendentals del folklore rus i eslau en general amb un possible origen pre-helènic.

A un imperi rus del segle XIX, a on les classes altes parlaven en francès i la llengua i cultura autòctones van quedar per als vells dels pobles, Alexandr Afanàsiev, filòleg i folclorista va emprendre la recuperació de la mitologia eslava, reescrivint-la en 680 contes amb la col·laboració de l’il·lustrador Ivan Bilibin. Per realitzar la recerca va recòrrer Moscovia, els pobles principalment del nord de Rússia i els bàltics més propers. L’editorial Anaya recopila en quatre volums aquests contes traduïts al castellà, pero substituïnt les il·lustracions de Bilibin pels il·lustradors actuals Nicolai Troshinsky, Violeta Lópiz, Raquel Aparicio i Beatriz Martín Vidal.

Com la majoria dels mites ancestrals, Baba Yaga dóna peu a moltes interpretacions. Tant pot ser qui controla el pas de la vida a la mort com la bruixa que ajuda a aquells que li fan servei. Pero en tot cas sempre són atributs que pertanyen simbòlicament als d’una àvia, per la seva saviesa o per la creença que la proximitat amb la mort ens torna al punt de partida i ens fa recuperar l’ànima infantil.

També són molts els detalls simbòlics que la descriuen. El seus viatges dins d’un perol, la seva casa, aixecada per unes grans potes de gallina (que també li fan el servei de xancres), els cranis il·luminats que l’envolten o els tres cavallers, blanc, vermell i negre que li guarden el dia, el vespre i la nit.

La pintura de Philip Maliavin, Baba, que significa àvia, ens convida a pensar que canviant la mirada cap a la nostra gent gran, podriem discernir els seus atributs sorprenents i potser màgics.

The Imaginarium of Dr Parnassus

El Mal sempre proposa una nova aposta al Bé mentre la resta de mortals sobreviu a l’ombra dels seus jocs.

The Imaginarium of Dr. Parnassus, explica que els humans no podem viure sense caure en la temptació, almenys alguna vegada, pero que tot té el seu preu i en el grau de la nostra senzillesa sempre correm el perill de fer-nos mal a nosaltres mateixos i als del nostre voltant.

Terry Gilliam i Charles McKeown, els dos guionistes de la pel·lícula, construeixen en Mr. Nick un Diable totalment dependent del seu antagonista, Parnassus. El místic creu fermament en la seva poderosa ment i que la vida és a la imaginació i a la recreació del paradís. Mr. Nick ho té molt fàcil, quan la imaginació (la fe) desapareix, tot és tal com es veu i acaba mort i oblidat, per tant té la idea d’oferir la immortalitat a Parnassus, tot i que sempre a canvi d’alguna cosa.

La recreació del circ ambulant i tot el que s’hi troba a dins porta el segell de Gilliam. L’atrezzo dins de l’atrezzo ajuda a donar més matissos a la història que viuen els acompanyants de Parnassus; Valentina, la seva filla adolescent que desconeix que el seu destí depén d’una aposta, Anton, el company d’espectacle enamorat de Valentina, el nan Percy, l’amic més fidel de Parnassus i Tony, un home misteriós i amnèsic que apareix a les seves vides per posar-los a prova.

I com sempre Mr. Nick, que ho observa tot animat per una nova espectativa.

Malsinfin 4

No tots els fruits són collits. No tot és conreu. No tot és vist de la mateixa manera per tothom. Tothom pot llegir o escoltar, de diferent manera, el quart poema a Malsinfin.

La ventana infinita

Viure la incomunicació i els prejudicis pot dependre de ser a un costat o l’altre d’una finestra. Tanmateix, si aquesta finestra s’obre, la situació pot ser la contrària…

La ventana infinita de l’escriptor cubà Andrés Pi Andreu (un mestre, si se’m permet), és el premi Apel·les Mestres d’enguany …i qui escriu ha tingut la sort i el plaer d’il·lustrar-lo.

El llibre es publicarà al gener de 2010.

Quan èrem infants

En Ferran Torras, a la seva exposició “Del Caràcter Infantil”, explora els nostres records per tal que poguem recuperar una part de la felicitat que va volar amb la pèrdua de la innocència.

S’inaugura dimarts, 20 d’octubre, i la podreu veure fins el desembre d’aquest any a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

Dalt d’un monticle

Amb el primer capítol en forma d’exposició d’”El Destí Artificial de la Truja Blanca” s’inicia un conte explicat en forma de poema.

Una truja puja dalt d’un monticle i pren perspectiva.

Podeu veure-la a partir de divendres 16 d’octubre a BAT.

Palermo Shootings, Il trionfo della Morte

Il trionfo de la Morte, un fresc sicilià anònim del segle XV, serveix per il·lustrar el discurs sobre la vida i la mort a la nova pel·lícula de Wim Wenders, Palermo Shootings.

A les conclusions de que la por a la mort només és possible si hi ha por a la vida, s’hi pot afegir que la mort banalitza l’ambició humana. En aquesta pintura el cavaller ha disparat els bisbes, els homes de poder. La classe social més baixa de l’esquerra s’ho pot estar mirant com un acte de democràcia, “tots acabem al mateix lloc”. Les altres capes de la societat potser ho veuen com un canvi polític i amb l’esperança d’ocupar ells el lloc dels que se’n van.

Al film, la mort s’anomena a si mateixa la porta de sortida, res més. Amb aquesta lectura, només els fidels tenen el premi de travessar-la per passar al següent estat i les fletxes del cavaller serien l’únic final digne.

Palermo shootings no profunditza en les diferents interpretacions de la mort durant la prehistòria i la història, ni de les diferents civilitzacions. Exposa clarament un altre tipus de mort que ens pertoca als que vivim en aquest moment. A través de l’experiència d’un fotògraf i de la seva angoixa personal quan arriba a la maduresa, ens recorda que el nostre món artificial és també una tomba, perque de vegades ens necessitem refugiar de la nostra pròpia vida.

Un nou acte d’egoisme

La nova pel·lícula de Park Chan Wook, Thirst, exposa un dels conflictes que apareix més sovint a les relacions, la manca d’equilibri entre els interessos racionals i el fet d’estimar.

Els cas es representa amb una escena comú, pero utilitzant una estética fantasiosa, el protagonista masculí és un sacerdot cristià, en continua crisi de fe i amb el greuge d’haver estat infectat per un virus vampíric.

Ella recorda a la ventafocs fins que apareix el seu sentit de la venjança i el desig de poder vers la gent que l’envolta.

La trobada entre els dos passa de ser un idili a ser una condemna. Un cop la sang vampírica transforma les seves vides, ell sempre confia en poder ser “humà”, en no haver de matar per aconseguir la sang necessària i en viure una vida honesta, mentre que ella simplement veu la possibilitat de cobrir les seves espectatives, desfer-se dels seus familiars i viure lliurement sense donar comptes a ningú.

El resultat és un dialeg al voltant del què és més important: els interessos personals o l’entesa amb l’altre.

Un nou cas d’egoisme a les relacions que, com sempre, acaba tràgicament… pero amb un toc d’humor.

Hores de llum

Les hores dedicades al dibuix són hores de llum.

A partir d’aquest divendres, 2 d’octubre, podreu veure exposat un recull d’originals de na Zuzanna Celej a gogoko.

Malsinfin 3

Arrosseguem pesos invisibles que, quan no els podem arrossegar més, els hem deixar caure per tal que passin a formar part del nostre paisatge d’obstacles personals.

És un nou paisatge a malsinfin.