Doncs sí, amb la renovació del web ha vingut la de D’est a oest amb els seus continguts.
Aquests quedaràn sempre per a la consulta i la seva activitat simplement canvia d’espai. Gràcies si m’heu seguit fins aquí i us espero a l’altra banda del riu!
Molts ja coneixereu aquest bloc. El que va començar com el diari d’una educadora infantil ara és un espai de visita obligada per a tots aquells que senten interés pels contes infantils i altres continguts relacionats.
Fa uns dies en Trompeta ha fet els seus primers 5 anys. Moltes felicitats!!
Si encara no el coneixeu podeu visitar-lo aquí.
Des de divendres 9, al parc de la Ciutadella podeu visitar un oasi del llibre en català. Aquest text, afusellat directament de la presentació del web oficial, resumeix clarament el contingut:
“La Setmana del Llibre en Català és una fira que permetrà reconèixer la tasca de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
La Setmana fomentarà la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir, a la fresca, de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.
En síntesi: una petita ciutat, innovadora i sostenible, de la lectura, el llibre i les revistes en català.”
Takatuka ha reservat un espai per a la signatura de llibres al seu stand i dissabte 17, a partir de les 18h m’hi podreu trobar amb un llapis a la ma i les orelles ben obertes.
I finalment el resultat del taller del juny passat a la Biblioteca del districte 2 de Terrassa.
Els petits del barri van elaborar les il·lustracions interiors per al conte En Pere i el llop i aviat el llibre estarà disponible per a tot el barri a la mateixa biblioteca.
De moment el podreu visualitzar clicant aquí.
Els autors són:
FÁTIMA ZHORA
NOUHAILA BENKTIB
ISAM BENKTIB
AWATEF EL WARIAGHLI
PAULA SOLER
TAMARA CAMPOS
YOUSERA ZANIBAR
KAOUTAR KARROUM
RADIA ZOUBIR
HASSANA LHASKRI
ACHRAF OUSSAMA
Gràcies a tots per l’experiència, als participants i a les companyes organitzadores de la BD2.
Noguer Infantil ha reeditat la novela clàssica La casa de nieve, de la qual tinc el plaer d’haver il·lustrat la coberta d’acord amb l’estil de la narració.
La història està ambientada a una petita localitat anglesa, amb un aire als contes de Dickens però menys dramàtica i més divertida en general. Fred, el nen protagonista, haurà de buscar la solució a un conflicte relacionat amb els ratolins del soterrani, amb els que hi conviu plàcidament tota la familia (gats inclosos), fins a l’arribada de la tieta Jen, fanàtica de la neteja i que farà tot el possible per fer-los fora. A la mateixa plaça també hi viuen l’Alicia, en Willie i el Benjamín, els seus cosins i entre tots trobaràn la manera de que ningú prengui mal, no sense algunes dificultats inesperades.
L’autora és la Nora Wilkinson, de la qual se sap ben poc i les il·lustracions interiors són de Martin J. Cottam, en tinta xinesa, a l’estil clàssic del XIX, malgrat tot l’obra té com a primera data de publicació el 1980!
És una lectura molt recomanable per a infants i adults pero recomanada oficialment per a nens a partir de 9 anys.
Un dia les abelles es van reunir al rusc per esbrinar perque treballaven tan apretades. Després de càlculs complicadíssims van arribar a una conclusió esfereïdora, hi havia una abella de més a la comunitat. Qui era aquesta abella i què s’hi podria fer?
Acaba de ser publicat aquest àlbum de l’Andrés Pi Andreu i que tinc el plaer d’haver il·lustrat. El text planteja, en clau d’entreteniment, la reacció de les societats a la immigració i als conflictes de convivència en comunitat.
El podeu trobar publicat a l’estat espanyol, en castellà i català, per Takatuka i al continent americà per Alfaguara México.
La Julia i en Mucki són a l’aeroport de Londres, de tornada a Madrid quan el Manuel Cardoso, un home elegant i estudiós de llengües antigues confia a la Julia un sobre misteriós que no podrà obrir fins que no arribi a casa…
Ja ha arribat la nova aventura del Mucki i els seus amics. Aquest cop l’acció transcòrre al Perú, un país amb una història antiquíssima i ens tornarà a demostrar que el nostre món és sorprenent fins a limits insospitats.
Pero aquí no acaba la cosa perque acaba de nèixer la sèrie Los libros verdes de Mucki, per a nens a partir de 6 anys a la qual en Mucki, l’euga Boticaria i la resta de personatges ens proposen noves aventures, experiments i activitats relacionades amb l’ecologia i la protecció del medi ambient. En aquest cas les il·lustracions són a color i el paper utilitzat és totalment reciclat.
Els dos primers títols són Mucki y la trucha Margarita i Mucki y el gato Luisín.
Els llibres s’han presentat a la Feria del Libro que s’està celebrant a Madrid (encara ara i fins el dia 12 de juny). Aquests dies molts nens han pogut conèixer el Mucki de veritat, el que borda i belluga la cua i que és la mascota de la Trinidad Andrés Labrador, l’autora de les sèries.
Recordeu que podeu seguir en Mucki al seu espai en Facebook:
El proper divendres 3 de juny, a la BD2 (Biblioteca del Districte 2 de Terrassa-Barri de Ca n’Anglada) i dintre del contexte Terrassa Llegeix, realitzarem un taller infantil (de 9 a 13 anys) d’il·lustració i maquetació de contes.
Els nens treballaran el conte, des de la creació de la imatge, el tractament i col·locació del texte i l’enquadernat final.
Per assistir-hi us podeu posar en contacte amb la biblioteca aquí.
També s’exposarà una petita mostra amb els darrers llibres publicats i alguns originals.
El 9 i 10 d’abril torna la Festa del Llibre infantil a Barcelona.
Podreu gaudir d’activitats molt diverses per als infants i d’altres per a tots els públics, entre elles la secció “A la manera de…” a on artistes del món del teatre o la música interpretaran alguns contes.
Es mantenen els espais de lectura destinats a franges d’edat concretes, les exposicions, aquest any amb la presència dels il·lustradors de Tantágora i “Astérix, els arxius d’Albert Uderzo”, i els habituals tallers.
L’entrada és gratuïta i l’horari d’11 a 19.30 h.
Entrem. Pedra i pols i una taula de benvinguda amb un tast de vi blanc (el nom del qual m’és impossible de recordar. Mala campanya publicitària o impermeabilitat personal?). Quasi que m’estalvio la part del vàter i la instal·lació antiga de canonades.
Entrem a la platea! M’encanta ser tan a prop de l’escenari, que puguis sentir la respiració dels actors, la tensió escènica. Comencem bé! O més aviat no, primeres impressions negatives. Una veu on-off ens fa una introducció, en un principi podem llegir les seves paraules projectades en el teló blanc. Tinc una sensació semblant a quan començo un llibre, al llit, i amb la llum de la tauleta de nit. M’agrada que utilitzin imatges de llum, però s’espatlla de seguida. Em sento bombardejada per elements estressors que no em deixen seguir el fil del narrador! De la projecció de text passa a projectar fragments de pel·lícula que no casen amb les paraules. A què faig cas? a les imatges o a la veu? i a sobre la sala s’omple de fum blanc olorós i difícil de respirar. M’hagués calgut una explicació de l’Oriol Broggi, vaig descobrir massa tard que era allí, recollint les entrades i acomiadant a la sortida.
La tortura s’acaba. Entren tres actors, dos homes i una dona vestits amb vestit fosc i camisa blanca. Una coreografia física i dialèctica. Aquí no hi ha personatges definits ni idees prefixades. Passen de narrador, a protagonista a personatge secundari. Fantàstica idea que permet obrir-te la ment i demostra que, tan bon punt ets en un lloc com en un altre. De poderós, a fràgil. Ens dibuixen els diferents actors: família, amics, companys de feina, personal sanitari, malalt i cuidadors. Les diferents vivències de cadascú, els diferents punts de vista, com es comporten davant de la malaltia, el canvi, la pèrdua, la mort. Com pateixen, què perden, en què centren l’atenció, com s’adapten als canvis, què els preocupa. Ni bons, ni dolents. Només humans.
I quedes meravellat de com Tolstoi és capaç de captar tota aquesta complexitat i descriure-la d’una manera tan perfecta i neutra. Com es passeja pels diferents canvis psicològics i de quina manera, tan simple i realista, crua i delicada, descriu el procés de mort. La traïció del propi cos, l’alienació, la incomunicació, l’abandó, l’aïllament i la soledat. La degradació física, la debilitat, el dolor total (C. Saunders), les raneres i l’agonia. Preocupació, obsessió, resistència, negació, rebel·lió, ira, depressió, acceptació, perdó. Dol i pèrdua.
Tampoc se m’escapa, per defecte professional i també personal, la confrontació a la medicina d’estatus, a la divergència de demanda i servei. No puc evitar sentir tristor i llàstima vers aquest brindis. La importància de seguir-hi treballant. Què sols i desprotegits en moments de tanta vulnerabilitat. Encara és qüestió aleatòria el trobar un canal de comunicació comú entre necessitat sentida i atenció rebuda.
La pèrdua i la mort formen part de la vida. És qüestió de temps que se’ns presentin i ens facin ocupar el paper d’un personatge o altre.
Text: Estel Félez
