Das Eismeer (El mar de gel), de Caspar David Friedrich escenifica el naufragi d’un vaixell anomenat Esperança. Si aquest vaixell va existir realment, el patró devia tenir molt clar que el nom era perfecte si havia de travessar un mar com aquest.

La potència de la imatge prové de que explica una veritat essencial i ho fa d’una manera impactant. Som petits al món i aquest és salvatge i incontrolable. Som com ninos que tenim l’esperança (sembla un acudit negre) de comprendre el nostre lloc al món i assolir alguna cosa que creiem que és la correcta o que ens convé.

Sovint emprenem viatges extranys que no sabem a on ens portaran i aquests poden acabar bé o al mig d’un mar glaçat i trencadís. Acabar un viatge sol ser més del que podem esperar.