El borratxo, del polonès Jan Gotard és el retrat d’un personatge incert que podria ser de qualsevol classe social, podria estar cantant o lamentant-se en veu alta. La foscor delata la tristesa, l’anatomia és senyal de fragilitat o de malaltia, la pipa assenyala el camí descendent al got o ascendent al centre d’atenció (psicològic) del quadre.

El got de vodka aïllat, és com una metàfora dins de la composició. Com un missatge subliminal: “aquest home està sol”. O com al poema de Poe a on es deia d’un somni dins un somni, és el borratxo un viu entre els vius?